divendres, 10 d’abril del 2009

Referents internacionals

Avui, 10 d'abril de 2009, neix aquest blog, amb la única intenció de divertir al qui l'escriu, i de entretenir aquell qui dediqui cinc minuts del seu temps a llegir-lo. Aquest és un blog de temàtica esportiva, on es reflecteixen les noticíes del dia que un creu més important, i intenta mostrar la seva opinió. Així doncs, benvinguts!!

Si un obre avui qualsevol diari, encén la televisió o sintonitza una ràdio a Catalunya, i enganxa els esports, segurament sentirà alguna notícia referent al Barça. Dimecres, l'equip de Pep Guardiola derrotava al quatre vegades campió d'Europa alemany amb un més que contundent 4 a 0. Ahir l'equip de bàsquet, dirigit per un altre català a la banqueta (Xavi Pascual), va aconseguir la classificació per a la Final Four de l'Eurolliga derrotant al TAU, un equip format per guanyar tots els títols i que fins fa dues setmanes semblava imbatible. Curiosament aquest equip està entrenat per l'últim entrenador que ha marxat del Palau, el serbi Dusko Ivanovic.
Si encara segueix escoltant la ràdio, amb la tele encesa, o amb el diari obert, segurament també podrà llegir que aquesta matinada, els Lakers de Los Angeles, han aconseguit una important victòria amb 27 punts i 19 rebots de Pau Gasol, en una de les millors actuacions del català des que juga a la ciutat de les estrelles.

Aquestes notícies tenen protagonistes catalans. Però no són notícia aquí. Són notícia arreu del món. Pau Gasol ja és una estrella de la NBA, mig món està meravellat amb el que ha aconseguit Pep Guardiola en només 9 mesos a Can Barça, i l'altre mig va descobrir ahir, que un entrenador de bàsquet català de només 36 anys té moltes coses a dir a Europa. Tot això fa plantejar-se, si és necessari anar a buscar a fora allò que ja tenim aquí. Serà millor un entrenador perquè tingui un cognom que no sabem pronunciar? O bé un jugador de bàsquet farà més punts només perquè el seu color de pell és diferent?

Ja és hora que ens adonem que abans de mirar cap afora, primer s'ha de fer una ullada al que tenim a casa, i que confiem més en les possibilitats d'una gent, que quan se'ls dóna una oportunitat, demostra que poden fer coses grans.